Pollastre ecològic, pollastre de pagès i pollastre industrial principals diferències

Són molts els ítems negatius que la societat actual atribueix a les pràctiques ramaderes industrialitzades que existeixen en la producció agrària, alguns d’ells són certs, d’altres depenen del productor i d’altres són exageracions o pràctiques tretes de context. En tot cas, en el sector del pollastre de carn, aquesta visió negativa de l’engreix de pollastres i del tracte que reben els animals a les granges, ha fet que apareguessin versions suposadament millors, més sanes, més naturals i amb respecte pels animals i l’entorn com són els coneguts com a pollastre de pagès, pollastre de corral, pollastre campero o pollastre ecològic. Però, que hi ha de cert en tot el que creiem que mengem? Aquest article pretén aclarir de forma objectiva les diferències entre els diferents tipus de pollastre que podem trobar habitualment a les nostres carnisseries o polleries.

Primer de tot cal aclarir que existixen bàsicament tres tipus de pollastre clarament diferenciats, encara que dins de cada tipus hi ha tanta diversitat i matisos com criadors diferents existixen. Aquests tres tipus, es basen en la qualitat i diferenciació del pollastre final que s’obté i que arriba al consumidor.

En aquesta diferenciació de pollastres trobaríem el pollastre industrial, també conegut com a convencional o pollastre normal, per altre costat, el pollastre de pagès que també rep el nom de pollastre de corral, pollastre de granja o pollastre campero , i per finalitzar el pollastre ecològic o biològic.

Pollastre ecològicPollastre de pagèsPollastre industrial
densitat de cria3m2 per pollastre35kg/m235kg/m2
raçaRos creixement lentRos o blanc creixement ràpid o lentBlanc o ros creixement ràpid
durabilitat de la carnllargaMitjacurta
dies de creixement> 81 dies90 dies aprox35-50dies
duresa de l’osFortFortcartílag
gustmolt gustósgustós i greixóspoc gustós
transgènics en l’alimentacióNoSiSi
químics en l’alimentacióNoSiSi
medicamentsNoSiSi
preu8-12€/kg3,5-5€/kg1,5-3€/Kg

Pollastre industrial

El pollastre industrial és el que trobem a la majoria de comerços i el que presenta un preu més reduït, Darrera d’aquest tipus de pollastre acostuma a haver grans granges que mouen milers de pollastres diàriament.

Aquest tipus de pollastre també el podem conèixer sota el nom de pollastre convencional o pollastre normal.

Dins d’aquest tipus de pollastres hi ha diferent tipus de qualitats, en el graó més baix trobaríem el pollastre blanc (raça broiler), seguida de prop pel pollastre groc (normalment de raça redbro) de creixement una mica més lent. Després podem trobar alguns certificats que garanteixen una mínima millora de la qualitat d’aquest tipus de cria de pollastre. Per exemple:

  • Pollastre groc català: Certificació per al pollastre groc que obliga una alimentació 65% cereal i que si es compleix permet vendre els pollastres amb coll, fetge i pedrer.
  • Certificació Pio: Aquesta certificació està destinada al pollastre groc i millora una mica l’anterior, on a part d’una alimentació 65% cereal completada amb vitamines i minerals, i enriquida en Omega-3 es prohibeix l’ús de medicaments coccidostàtics i s’augmenta l’edat mínima de sacrifici fins als 56 dies.
  • Certificació “Q”: L’alimentació es bassa principalment en cereals (mínim 70%) i està totalment prohibida l’utilització de factors de creixement. El sacrifici es realitza en escorxadors la distància dels quals a la granja no superi els 75km.
  • Certificació Halal: Aquesta certificació garanteix que els animals han estat sacrificats segons el ritus musulmà que entre altres coses obliga al sacrifici per dessagnació en direcció a la Meca.

Aquest tipus de pollastre es sacrifica als 35-50 dies de vida. En aquestes edats, el pollastre no ha completat el seu creixement i presenta un os dèbil que sovint pot semblar més aviat un cartílag.

Aquests pollastres es crien en un sistema extensiu a densitats molt altes, normalment els pollastres es crien a una densitat aproximada de 35Kg/m2, de manera que a mesura que creixen i augmenten de mida i pes, els criadors van donant als pollastres més espai. Per fer-nos una idea, quan els pollets són petits i fan uns 150 grams, en un metre quadrat trobaríem uns 220 pollets, mentre que quan creixen i ja estan aprop de l’edat de sacrifici amb 2Kg, trobaríem uns 16 pollastres en un metre quadrat.

Malgrat el que molts pensen, el mètode de cria no és tancant els pollastres en gàbies col·lectives, sinó en naus industrials extenses on els pollastres poden desplaçar-se teòricament de punta a punta sense impediments exceptuant les altes densitats d’animals que ocupen l’espai intensament.

És una pràctica habitual donar medicaments als animals de forma sistemàtica mesclats amb el menjar que ingereixen. El medicament que és més normal subministrar als pollastres és el que evita una infecció anomenada coxidia. De totes maneres, al criar pollastres a densitats tant elevades la humitat és alta, i el risc d’aparició de malalties i de contagi ràpid és molt elevat, així que el subministre d’antibiòtics de forma regular és una pràctica habitual i normalitzada, i es deixa de subministrar uns dies abans de portar els pollastres a l’escorxador per reduir-ne la presència d’aquests en la carn de consum.

Aquest tipus de pollastre acostuma a vendre’s a la llotja a preus inferiors als 1,5-3€/Kg

 

Pollastre de pagès

El pollastre de pagès rep molts noms diferents, i la majoria d’ells són enganyosos o estan pensats i divulgats pensant en que el consumidor tingui una imatge idíl·lica i bucòlica de la cria d’aquest tipus de pollastre, i que dista molt de la realitat. Alguns noms que rep aquest tipus de pollastre és el de pollastre de corral, pollastre de granja o pollastre campero. O sigui, que els noms ens aboquen a un pollastre de camp, de pagès, entenent pagès com aquella persona que viu en una masia rodejada de prats verds. La trista realitat és que la majoria d’aquests pollastres es crien en naus industrials i amb prou feines veuen la llum del sol. La cria de pollastre de pagès no dista gaire de la cria de pollastre industrial o convencional, això com sempre dependrà molt del criador i de la importància que doni a la qualitat del producte que ofereix.

La principal diferència entre el pollastre de pagès i el pollastre industrial és que es deixa créixer més temps per a que assoleixi mides i pesos més alts. Pel que fa a les races utilitzades, se sol utilitzar pollastre groc “redbro” o “red label”, encara que una part considerable de criadors utilitza el mateix pollastre blanc que el pollastre industrial (broiler) de creixement ràpid.

El pollastre de pagès creix un mínim de 3 mesos i assoleix pesos superiors als 3Kg. Al haver tingut un creixement més llarg, el pollastre ha completat en major grau el seu creixement i presenta ossos més formats i durs que repercuteixen en una carn més feta i gustosa, fet que per altra banda n’augmenta la seva caducitat ja que es conserva més temps mantenint una bona qualitat.

Al igual que el pollastre industrial, s’acostuma a criar en naus industrials a densitats de 35Kg/m2 i no té accés a patis de pastura, encara que acostuma a diferenciar-se per l’alimentació que acostuma a tenir un mínim d’un 65% de cereals, que com ja havíem vist en el cas anterior de pollastre industrial, aquesta alimentació una mica més natural només l’assoleixen pollastres amb certificats especials com “groc català” o “pio”.

El pollastre de pagès rep el mateix tracte pel que fa a la medicació que ingereix que el pollastre industrial.

Aquest tipus de pollastres s’acostumen a vendre entre 3,5-5€/kg.

Malgrat tot l’explicat, que és el més comú, podem trobar dins d’aquesta categoria alguns (pocs) criadors artesanals que malgrat no arribar al nivell d’exigència ecològic si que proporcionen una alimentació una mica més natural i disposen de patis per a que els pollastres tinguin accés a pastures d’herba i creixin fent més exercici. Normalment aquests criadors rebutgen la certificació ecològica pels seus elevats costos i així poden vendre a uns preus més reduïts, però se n’aproximen força als estandars d’obligat compliment ecològic. Però malaurada aquesta excepció respon a una minoria molt petita de criadors, pel que si voleu consumir aquest tipus de pollastre us recomanem que conegueu bé el criador, i visiteu les seves instal·lacions. Desconfieu dels criadors que no us deixin visitar les seves granges, per experiència us direm que un ramader que no té res a amagar i se sent orgullós de la feina que fa, no té cap impediment per ensenyar la seva granja, al contrari mostrar el fruit del seu treball li causa orgull i satisfacció.

 

Pollastre ecològic

El pollastre ecològic o pollastre biològic és el que presenta un gust i qualitat més gran en la seva carn alhora que assegura una vida digna pels animals i un respecte amb l’entorn.

El pollastre ecològic es cria lliure de medicaments i productes químics com poden ser pesticides o herbicides que acostumen a acompanyar la majoria de pinsos no ecològics de ramaderia industrial. D’altra banda, els aliments que ingereixen els pollastres ecològics són també d’origen ecològic pel que a part d’estar lliures de químics com hem comentat, també estan lliures de transgènics que causen nombrosos problemes d’al·lèrgies i intoleràncies alimentaries, i també creen problemes de biodiversitat en els cultius. Hi ha molta informació sobre la problemàtica dels transgènics a la xarxa accessible amb una simple cerca de google.

Cada pollastre ecològic ha de disposar d’un mínim de 3m2 de pati per pasturar. És precisament aquest aport d’aliment natural i la quantitat d’espai per a moure’s, que fan que el gust del pollastre ecològic sigui molt diferent de qualsevol altre mètode de cria. Desenvolupen més massa muscular i menys greix exterior, el greix que desenvolupen està infiltrat dins del propi múscul.

La normativa ecològica assegura un creixement mínim dels pollastres ecològic de 84 dies.

La carn de pollastre ecològic al ser de major qualitat presenta una durabilitat més alta i sovint té una caducitat que supera la setmana.

Els pollastres ecològics són necessàriament i obligatòriament certificats per un organisme certificador oficial. En el cas de Catalunya el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Qualsevol producte ecològic anirà etiquetat amb el corresponent segell de l’organisme certificador que correspongui a cada zona i per logotip ecològic europeu (quadrat verd amb fulla feta d’estrelles blanques).

Els organismes certificadors cobren quotes als ramaders ecològics per a poder obtenir el corresponent certificat i per sufragar les tasques d’inspecció. Aquestes quotes són molt criticades pels agricultors i ramaders per considerar-les exageradament altes i abusives. És per això que altres entitats com l’ecoxarxa està treballant per llençar altres tipus de certificacions basades amb la proximitat i la confiança amb el productor auditat directament per grups de consumidors pròxims.

El pollastre ecològic garanteix un correcte cicle vital dels animals amb un mínim de 8 hores de son, a les fosques.

És evident que el pollastre ecològic és de tots els tipus de pollastre exposats, el més saludable, gustós i que al mateix temps respecta el benestar animal i l’entorn natural. Però no sempre tot és tant bo com sembla, hi ha criadors de pollastre ecològic que primen els diners als principis o la qualitat, i duen a terme males pràctiques, o com a mínim pràctiques dubtoses per aconseguir majors pesos en menys tems i així obtenir majors beneficis. Algunes d’aquestes pràctiques passen per criar pollastre blanc de creixement ràpid obtenint en 3 mesos pesos superiors als 3Kg, mentre que altres espècies de pollastre ros en 3 mesos no arriba als 2,5Kg. Alguns criadors mantenen els pollastres confinats als galliners i no els deixen pasturar, o els patis són de ciment o sense herba per pasturar. Altres males pràctiques passen per barrejar medicament o sucres amb l’aigua.

Com sempre, convé conèixer el ramader d’origen i assegurar-se que disposa de certificat ecològic i sobretot assegurar-se que no comet males pràctiques ramaderes.

Aquest tipus de pollastre s’acostuma a vendre entre 8-11€/kg

Comments are closed.